Com parlar de la mort als xiquets

Donat l’augment en l´esperança de vida, avui en dia quasi tots els xiquets arriben a conèixer als seus avis, inclús s’estableix una relació molt estreta ja que degut a les obligacions laborals dels pares, molts avis es fan càrrec dels seus néts durant gran part de la jornada.

El moment de comunicar al xiquet la mort

El moment de comunicar al xiquet la mort i decidir si ha d´estar present o no al soterrament són temes delicats. Respecte a com plantejar-ho, els pares disposen de suficient informació i experiència per a saber com fer-ho.

El millor és que els pares pensen en quan en la seua infantesa algú va faltar i en com se’ls va comunicar a ells, i reflexionen sobre com es van sentir i quines coses haurien canviat si pogueren. Tal com es postula des de la teràpia gestalt, en la seua experiència tenen la millor guia per a la seua actuació.

Respecte al soterrament tot depèn de l´edat del xiquet i sobre tot de la seua maduresa. Entre els 12 i els 14 anys ja estan preparats per a assistir, abans molts psicòlegs considerem que pot resultar un poc traumàtic. De totes formes, aquest és un tema que els pares hauran de parlar amb ell, és bo que el xiquet puga dir el que ell preferiria fer, però sense que resulte definitiu, s´escolta la seua opinió però si encara és menut la decisió la prenen els pares.

Es pot fer algun tipus d´acte quan la persona ja ha faltat. És una manera de posar fi a una relació important que ja no pot continuar però de la qual s´ha tingut la sort de gaudir mentre la persona estava viva.

Així evitem quedar-nos enganxats en el passat, i resulta més fàcil aceptar la situació i començar a mirar endavant. Amb qualsevol persona, i més amb els xiquets, al acomiadar-nos hem de ressaltar les coses positives del difunt i de la relació que tenia amb el menut. Encara que ja no es tornaran a veure, eixa persona sempre quedarà al seu cor, sempre estarà amb ell. Hem de propiciar que el record siga positiu i si és possible divertit.

Cóm puc ajudar als meus fills a a frontar la mort?

Quan un xiquet es veu exposat a una pèrdua necessita saber que nosaltres podem fer front al seu dolor ja que ells estan menys preparats per a afrontar-les. Ells expressen el que senten de la manera que saben, i aquesta no sempre és comprensible per als adults. De vegades, tractant d´ajudar-los, el que fem és transmetre’ls actituds que bloquegen la seua capacitat d´expressar el dolor, quan davant d´ells fem comentaris com per exemple: “No és bo parlar d´això”, “tot seguirà igual que sempre”, etc. Es tracta de frases fetes que culturalment tots hem interioritzat, però que en realitat son falses i sols ens serveixen per a coartar-nos, i així els xiquets aprenen a no parlar sobre el que senten davant un esdeveniment del que ningú és responsable.

Ben al contrari, el que procurarem serà permetre expressar al màxim, mitjançant jocs, dibuixos, etc.

Sesions de teràpia infantil

Repetidament trobem a les sesions de teràpia infantil, que després d´un esdeveniment així els xiquets juguen a simular una mort, o que dibuixen a la família ficant algun dels membres dins la tomba, o dibuixant-lo en el cel. És la seua forma d´assimilar el que ha passat. Quan passe alguna cosa així en casa, o si simplement estan tristos i es fiquen a plorar, no hem de reprendre´ls, sinó normalitzar-ho, i valorar que això és lo natural, el que podria preocupar-nos seria que no passara.

De la mateixa manera, els pares també han de permetre´s ells mateixos demostrar com es senten, i si cal, parlar-ho; tant pel seu propi benestar com per el dels menuts.

Donat que, tal com està demostrat des de la psicologia evolutiva, a partir dels sis anys els xiquets ja comprenen que la mort de l´avi representa també la mort del pare de son pare o sa mare, es preguntaran com es deuen sentir aquests al respecte, i probablement vullguen saber cóm és el seu dolor, no només la sensació de pèrdua sinó també conèixer els records de la seua infància i la valoració que fan els seus pares de la vida del difunt i dels anys que van poder compartir amb ell.

De vegades evitem el nostre propi dolor dient-nos a nosaltres mateixos que devem superar-ho. Sovint, intentem omplir eixe espai buit treballant, amb la televisió o l´ordinador, menjant, bevent… Si intentem afrontar-ho sols, acabem angoixats.

És imprescindible fer un acomiadament, no és precís que siga en vida, ja que potser no és possible o no es considera oportú.

La persona que està de dol sovint prefereix evitar la companyia dels demés, però la ferida es cura quan se n’adona de la presència i el contacte amb altra persona que es preocupa. Pot afectar la pèrdua a la salut o el comportament dels menors? Els xiquets que pateixen alguna pèrdua poden tindre dificultats a l´hora de parlar directament sobre la pena que senten, i així apareixen com a forma substitutiva d´expressió dolors abdominals, problemes de son, més discussions amb els germans, o dificultats en l´àmbit escolar. Són reaccions comprensibles en aquesta situació. Si es permet que seguisquen sense expressar-se, creixen més independents, i estan orgullosos de fer-ho. Per això quan de nou senten la necessitat de ser consolats, tornaran a creure que deuen dissimular o controlar eixe sentiment.

Si pel contrari, el xiquet o xiqueta aparenta estar molt tranquil després de la pèrdua, no hem de creure que està perfecte. En funció de quant puga o no compartir el seu dolor i els records d´una forma còmoda dependrà, en gran mesura, la seua capacitat per a establir relacions íntimes en els anys següents.

Sense ser intrusius, cal assegurar-nos de que el menor és conscient de que pot comptar amb nosaltres i si ho desitja, parlar. No serà capaç de plorar una pèrdua davant nostre fins que no estiga segur de que sabrem com afrontar la situació. Podem dir-li coses com: “Si necessites algun temps per a parlar de l´avia, dis-m´ho”. O simplement, “vols que anem les dos a passejar una estona?”. Al oferir-li el nostre temps i companyia sense cap tipus d´interrupció, crearem un espai segur en el que ell o ella podran parlar quan es senten preparats per a fer-ho. Quan això passe, no hem de voler calmar l´angoixa que mostren, perquè és natural que es senten així, simplement escoltem-los i demanem alguna clarificació si hi ha alguna cosa que no comprenguem.

Altres aspectes molt importants

A més, hi ha altres aspectes molt importants que des de Ara Psicólogos valencia volem ressaltar per a ajudar psicológicament a qualsevol xiquet a afrontar una mort.

• Evite els intents de compensar la pèrdua amb un substitutiu. Si vostè transmet la idea de que la pèrdua pot ser compensada, el seu fill no tindrà l´oportunitat d´experimentar-la. Capta el missatge de que no està permès expressar el dolor o de que vostè té por de que ell estiga massa angoixat. Si per exemple, el seu gos es mor, no pot ser reemplaçat de seguida per un altre nou, els jocs i el creixement que ha compartit amb el seu animal favorit són una experiència única en la infància. Done al seu fill l´oportunitat de guardar els seus records i de sentir la pèrdua.
• Regule la vida del seu fill establint unes pautes estables. Tinga en compte que la mort i els esdeveniments que la segueixen canvien dràsticament els esquemes del xiquet. No l´allunye de l´escola, no deixe que es quede despert fins a mol t tard, i no li done més diners i privilegis de l´habitual.
• Ajude´l a que conserve els seus records, amb fotografies o altres objectes que simbolitzen per a ell el vincle amb el difunt. Sempre evitant la idealització de la persona, parlen tant de les desavinences com dels bons moments que passaren junts. Trobar-se amb altres persones que recorden al difunt i que poden contar històries sobre la seua vida que el xiquet no coneix, pot significar molt per al seu fill.
• Afronte els seus propis sentiments i això li ajudarà a reconèixer els del seu fill i ajudar-lo a diferenciar-los. En un procés de dol la pena es mescla amb la ràbia, la sensació de culpa, i l’enyorança. No ens cal controlar aquests sentiments, sinó experimentar-los. Això és el que ens fa humans.

Si necesita más información no dude en contactar con Ara psicólogos donde estaremos encantados de poder atenderle.